Microsoft word - gripe aviar_cat.doc

GRIP AVIÀRIA

La grip o influença aviària és causada pel virus de la influença aviària tipus A, un
virus ARN que pertany a la família dels Orthomyxoviridae.
Aquests virus es classifiquen segons dues proteïnes que presenten a la superfície (antígens de superfície): l’hemaglutinina (H) i la neuroaminidasa (N). Es coneixen 16 tipus d’hemaglutinina (H1-H16) i 9 de neuroaminidasa (N1-N9). A partir d’aquesta classificació, poden trobar-se 144 virus diferents. Les diferents soques del virus de la influença aviària solen classificar-se en dues categories: • influença aviària poc patògena, que en general produeix pocs o cap signe • influença aviària altament patògena, que produeix signes clínics greus i/o Pot afectar vàries espècies avícoles per al consum (pollastres, galls dindis, guatlles, gallina de guinea, etc.), aus de companya i aus silvestres. El virus també s’ha aïllat en algunes espècies i mamífers, inclosos els humans, rates i ratolins, mosteles i fures, porcs, gats, tigres i gossos. La soca altament patògena H5N1 pot infectar els humans. És una malaltia de declaració obligatòria.
PATOGÈNIA

Els virus de la influença tenen dues característiques:
• gran capacitat de mutació (de modificar part de la seva dotació genètica), per la qual cosa varien ràpidament i per això les vacunes s’han “d’actualitzar" amb freqüència. • capacitat de recombinar-se (d’intercanviar entre sí fragments d’RNA). Fins a dia d’avui, tots els virus altament patògens aïllats han estat virus A d’influença, subtipus H5 i H7. Les portes d’entrada del virus són la via respiratòria i l’oral. El virus es multiplica inicialment a les mucoses conjuntival, respiratòria i intestinal i, després, es dissemina a la sang (virèmia). Es produeix una multiplicació secundària als òrgans, principalment al tracte respiratori i digestiu. Les soques altament patògenes es repliquen en tot l’organisme. Les aus malaltes eliminen el virus per les secrecions de narius, boca, ulls i per les femtes. Els virus altament patògens poden seguir actius durant molt de temps en femtes infectades, teixits i aigua. El virus altament patogen s’ha trobat principalment en gallines i galls dindis. Les aus silvestres són reservoris de virus, i poden portar-lo normalment al tracte respiratori o intestinal, però no solen contraure la infecció.
Aus
És una malaltia de ràpida difusió.
L’entrada a les explotacions es produeix per:
• trasllat d’aus, persones, vehicles, equips, pinsos i gàbies contaminats. • moviment d’aus aquàtiques i marines. • transport d’ous (el virus pot estar a la superfície). • infecció de pollets a la planta d’incubació per ous trencats contaminats. Dins de l’explotació, la transmissió es produeix per: • contacte directe entre aus sanes i malaltes (secrecions, especialment • contacte amb materials, pinsos, aigua, equip i roba contaminats. La dispersió entre països es produeix pel tràfic internacional d’aus vives i per les aus migratòries (el seu possible paper no està clar). Home Encara que les possibilitats són molt baixes, la variant altament patògena H5N1 té capacitat de transmetre’s de l’au a l’home i causar-li la malaltia, situació que ve afavorida pel comerç avícola i els sistemes productius primitius en zones rurals, amb falta d’higiene i contacte molt estret amb aus infectades, cadàvers, superfícies o objectes contaminats amb les seves femtes. No s’ha demostrat la transmissió per consum de carn d’aus o ous degudament cuinats, ni hi ha evidències de transmissió entre humans del virus H5N1, tot i que constitueix un motiu de preocupació al món.
SÍMPTOMES I LESIONS

Aus
El període d’incubació és de 3 a 5 dies. Els símptomes varien segons la soca del virus i l’espècie afectada: • Forma lleu (influença aviària poc patògena): - plomatge eriçat. - reducció de la producció d’ous. - efectes lleus al sistema respiratori. • Forma greu (influença aviària altament patògena): Afecta el tracte respiratori i altres òrgans i teixits, podent així produir hemorràgia interna massiva. Es poden presentar els següents signes clínics (o - postració i depressió extrema. - caiguda sobtada de la producció d’ous, varis ous amb closca tova o sense closca. - edema i congestió de carúncules i crestes. - edema de la pell sota els ulls. - tos, esternuts i signes nerviosos. - diarrea. - hemorràgies a les mucoses i als jarrets. - algunes morts aïllades, seguides d’una difusió ràpida i una taxa de mortalitat propera al 100%, en 48 hores. Les lesions, inespecífiques, poden ser menys marcades en galls dindis que en gallines. Els cucs i els ànecs poden no presentar símptomes clínics ni lesions. Home La malaltia induïda per H5N1 altament patògena sol ser greu, manifestant-se pneumònia vírica, insuficiència multiorgànica, ràpid deteriorament i elevada taxa de mortalitat.
DIAGNÒSTIC
Les lesions, inespecífiques, corresponen a una malaltia aguda generalitzada: • congestió greu de musculatura, conjuntiva, ronyó. • petèquies a l’interior de l’estern, grassa serosa i abdominal, superfícies • hemorràgies a ovaris i mucoses (proventricle, pedrer, intestí, etc.). • Tècniques moleculars (r-PCR o reacció en cadena de la polimerasa inversa): mètodes rutinaris de diagnòstic precoç. Permeten detectar amb bastant fiabilitat la presència del virus en quantitats mínimes a partir d’exsudats traqueals o de femtes, amb varis dies d’antelació al diagnòstic definitiu per • Aïllament i identificació del virus: necessari per a un diagnòstic definitiu. Cultiu en embrió de pollastre (ous de gallina embrionats de 9 a 11 dies d’edat) a partir de mostres de tràquea i cloaca (o femtes) d’aus vives, o de diferents òrgans i femtes d’aus mortes. • Detecció d’anticossos: a partir de mostres sanguínies. No tenen valor diagnòstic, ja que únicament indiquen que l’animal ha tingut contacte amb el virus i el seu organisme ha reaccionat davant l’agent.
Es tracta principalment d’una amenaça per a la sanitat de les aus domèstiques, que
pot implicar importants pèrdues econòmiques per al sector de la producció aviària. Comporta despeses en campanyes de vigilància i vacunació d’aus. La persistència i la dispersió del virus H5N1 en poblacions d’aus comporten dos riscos principals per a la salut humana: • risc que la infecció passi a humans i doni lloc a una malaltia greu. • que el virus -si es donen les circumstàncies oportunes- pugui canviar a una forma encara més infecciosa que es pugui transmetre de persona a persona amb gran facilitat, la qual cosa podria donar lloc a la tan temuda pandèmia Malgrat la mort o el sacrifici d’uns 150 milions d’aus, actualment el virus es considera epidèmic en moltes parts d’Àsia i probablement es trigarà varis anys a controlar la malaltia en les aus de corral.
TRACTAMENT
No hi ha tractament. Quan es confirma un focus de la malaltia, se sacrifiquen i es destrueixen totes les aus infectades i exposades (i els seus productes). Els tractaments antivirals frenen la malaltia una vegada contreta i impedeixen la difusió del virus a l’organisme, moderant l’agressivitat dels símptomes i reduint les complicacions. Existeixen dos fàrmacs (que pertanyen a la classe d’inhibidors de la neuraminidasa) que poden reduir la gravetat i la duració de la malaltia causada per la grip estacional (l’oseltamivir i el zanamivir): • la seva eficàcia depèn de la rapidesa en la seva administració durant les 48 hores després de l’inici de la simptomatologia. • en els casos d’infecció per H5N1, és possible que augmentin les probabilitats de supervivència si s’administren aviat, però les dades clíniques de què es • la seva limitada capacitat de producció i el preu resulten prohibitius per a La grip sovint es complica amb una infecció bacteriana secundària del pulmó. En aquests casos, es poden usar antibiòtics.
PREVENCIÓ
Els diferents països han adoptat programes de vigilància i lluita i sistemes de detecció i alerta precoços durant els darrers anys. Per prevenir la introducció a les explotacions: • evitar el contacte entre aus de corral i aus salvatges. • controlar l’accés del personal i els equips. • neteja i desinfecció de locals i equips. • no introduir aus d’estatus sanitari desconegut. • declarar els casos de malaltia i mort de les aus. • eliminar adequadament els fems i les aus de corral mortes. • sacrifici i destrucció de tots els animals infectats i exposats (i els seus • vigilància d’aus potencialment infectades o exposades (i els seus • descontaminació d’establiments infectats. • esperar com a mínim 21 dies abans de repoblar. La vacunació pot ser eficaç com a mesura d’emergència davant un focus o com a mesura de rutina en una zona endèmica, per reduir la incidència o la gravetat de la malaltia. Home Si es treballa o s’està en contacte amb aus de corral sospitoses d’infecció per influença aviària, es recomana portar roba de protecció, mascaretes, ulleres, guants i botes. Encara no es disposa de vacunes eficaces contra un virus pandèmic altament patogen.
CURIOSITATS

• El virus de la influença que va causar una gran pandèmia humana el 1918 era del tipus H1N2, i el que s’ha estès a partir del sud-est asiàtic els últims • El 1997, una soca H5N1 altament patògena va sorgir al sud-est asiàtic i es va propagar a nombrosos països d’Àsia, Orient Mitjà, Àfrica i Europa. Des de l’any 2003, ha estat detectat a Corea, Vietnam, Japó, Tailàndia, Cambodja, República Democràtica Popular Laos, Indonèsia, Xina, Malàisia, Mongòlia, Turquia, Romania, etc. • Els països europeus han aconseguit controlar la malaltia i es consideren lliures, mentre que altres prossegueixen amb brots de major o menor gravetat. • Fins setembre de 2008 s’havien comptabilitzat 385 casos de la variant H5N1 en l’home, 343 dels quals eren mortals (sens dubte influïts pels sistemes sanitaris i hospitalaris deficients existents a països poc desenvolupats). Aquestes xifres són molt reduïdes comparades amb altres causes de malaltia • En zones amb brots d’H5N1, les aus de corral i els seus productes poden consumir-se sense perill sempre que es cuinin adequadament (70 ºC) i es manipulin correctament durant la preparació (rentat de mans i neteja i desinfecció de superfícies en contacte).
QUÈ FA EL CReSA DAVANT LA GRIP AVIÀRIA

Unitat de Malalties Víriques
• Estudis virològics: estudis de biologia molecular per determinar els
mecanismes patogènics del virus, i per al desenvolupament de models d’infecció i tècniques diagnòstiques estandarditzades de la malaltia.
• Assessoria i divulgació científica: assessoria científica al sector públic i al
privat, participació com a autors i/o revisors en publicacions especialitzades i elaboració de material tècnic sobre la malaltia. • Desenvolupament de noves estratègies de control: estudi de factors
moleculars, mecanismes de transmissió i patogenicitat i mecanismes immunològics rellevants a la protecció contra el virus, per al desenvolupament de nous sistemes diagnòstics i noves estratègies
• Assaigs de persistència ambiental: estudi de la persistència del virus en
diferents medis i els principals factors que influeixen a la persistència.
• Estudis en aus criades en règims no intensius: valoració de la
participació en l’epidemiologia i la dinàmica de la infecció d’altres aus i mamífers silvestres o criats en règims semiextensius.
• Assajos d’eficàcia de vacunes: estudis d’eficàcia de les vacunes
registrades actualment en anàtids silvestres i en aus criades en règims semiextensius (ànec collverd, perdiu i guatlla). • Estudis epidemiològics: estudis epidemiològics (descriptius i analítics),
modelització i anàlisi de risc, i assessorament científic en el disseny, implementació i avaluació de programes de vigilància i control de la malaltia.
• Programa de vigilància d’influença aviària en aus silvestres a
Catalunya: col.laboració amb el Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural de la Generalitat de Catalunya per detectar i estimar la prevalença dels subtipus H5 i H7, determinar els pics de mortalitat que poden ser deguts a aquesta malaltia i conèixer la circulació d’altres subtipus.

Source: http://www.cresa.es/granja/cat/gripe-aviar.pdf